AVUI VOLDRIA...

avui voldria sentir-te d’una manera diferent…
però
et sento proper, com sempre
et penso al meu costat, com sempre
són temps callats i de silenci... cap endins, com sempre
la teva via es desvetlla a poc a poc davant meu
les teves lluites s’escriuen per a ser enteses...
i el temps? el teu temps?
s’estén com un llarg camí que ha perdut els seus inicis...
racons i obscuritat
trencament i despreniment
follia i veritat...

per això avui
m’agradaria veure’t de nou
avui, que em sento més a prop
m’agradaria acaronar-te
avui que ja no hi ets
voldria retrobar-te un altre cop
avui...
et penso
com sempre i altra vegada