T’espero eternament,
amb tota l’eternitat d’una vida que es deslliga.
(sense un adéu II)
deslligada
com la nit del matí
com la mirada que et cerca
aleteig d’ombres
perdudes entre somnis
t’escric lentament
en una eternitat que no s’acaba
sortiré després de tu
camina a poc a poc
i mira enrere
que deixo els dies
i els records me’n porto
no tinc res més
on el teu nom s’hagi escrit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...