deslligada(II)
Lentament m’arriben
els teus mots
en un correu cansat,
mentre nuo -jo sí-
les meves nits
amb les incipients matinades,
i netejo les matinals boirades
en el primer passeig
que enceto pel camí vell
dels horts.
I si tu m’escrius lentament,
jo llegeixo i rellegeixo àvidament
com els glops d’aire
després d’una cursa fatigosa,
miro amb la
placidesa
que em dóna la vida
pel finestral
que porta les noves al casalot,
refugi darrer de la carcassa
de pell i ossos
que mouen la ploma
en escriure aquests mots
que potser t’arribaran de nou.
Qui sap si les lletres
s’han transmutat
del meu al teu nom
i ara gastades per l’ús
ja no el trobes
en cap paper escrit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...