Em passares pel mig

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/10/et-digue-adeu.html

Et digué adéu (II)

Em passares pel mig
com si fos de fum,
com si la boira
que puja del riu
i s’enlaira sobre el cim
de la muntanya,
fos el meu cos desfent-se
sota el primers rajos
d’un tebi sol de tardor.
Vas fer de nou el camí
ara sense mi,
potser només
amb la maleta petita
dels records duts
com una motxilla
a costes en el nou dia.
Ho vas fer com si allò
no anés amb nosaltres
com si només m’haguessis
preguntat el camí de l’estació
per allunyar-te d’un poble
on eres forastera.
Es va acabar
la història més bonica,
quasi sense començar,
hi havia massa coses
on no es volia renunciar.
Dos retrats quedaran marcats
en el record,
el teu tacte,
la teva olor,
i un desfici...
que ja mai tornaràs.