02 de febrer 2017

Mort la tardor



Cauen (II)
Mort la tardor
em silenci de mirades,
en ulls clucs
de mots sords.
Es desfan les fulles
mortes d'una tardor
que en esqueles de nervis
queden al terra blanc.
Faig camins que abans
eren compartits,
on tot eren mots
i somriures.
Ara solituds,
m'acompanyen
entre boires i gebrades.
Recullo el gel de les gotes
que mai podré plorar,
es liqüen amb la minsa escalfor
dels dits que les han empresonat.
Ara que l'hivern avança,
espero la propera primavera
que arribi amb noves olors
i fulles noves que l'ametller
ja haurà deixat enrere
aquelles flors
que et lligava entre els cabells
trenats dels primers anys
i dels primers amors
que m'explicaves
entre mots i sanglots
de joia continguda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Agraïts pel teu comentari.