Té el cor color gris cendra

LA DISTÀNCIA ENS ENVOLTA (II)

Té el cor color gris cendra,
dels silencis amargants,
en tardes de solitud.
Té el cor color gris cendra,
dels mots que s’escapen
i retornen buits.
Té el cor color gris cendra,
de la vellesa de l’espera,
de les tardances de la paraula.
Té el cor color gris cendra,
de la boca de la mina
on aboca les temors
per els perduts amors
que cloent guardava dins.
Té el cor color gris cendra,
però potser si
que encara hi poden haver escletxes
que ens portin
espurnes de llum i esperança.

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/01/la-distancia-ens-envolta.html