UN PETÓ... UN BÉS (II)
Un petó, tot rodó.
Un bes, que ja no hi és.
Un desig, que mai fuig.
Un foc, com jo sóc.
Un estel, color mel.
Un record, molt més fort.
Un present, que se sent.
Un instant, retornant.
Conta’m com és aquest bes
que ja no hi és,
recorda’m aquest desig
que mai em fuig,
diguem on guardes aquest record
que és tant fort,
jo se cap on va el meu mirar,
més no se com és el mirar, en retornar.
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/01/un-peto-un-bes.html
Petons que s'esvaeixen, que fugen i ningú sap on, petons que s'anhelen perquè un dia van ser el nostre tresor.
ResponEliminaOn queda tot allò que va ser i avui ja no hi és? A on has de mirar quan vols recordar? I si els records que queden no són amb els que et vols retrobar?
Un petó! Espero que us arribi!