No
em diguis adéu,
estiguis
només a la vora,
si
vols silent,
però
no deixis
de
respirar
a
la meva vora,
m'agrada
sentir
el teu alè,
i
fas que el vent
movent
les
branques,
el
mar
pentinant
les ones
o
dos llavis pintant
un
etern petó
siguin
importants
al
meu voltant.
La
sang
dels
sons
regalimant
mots
que
ens uneixen
mentre
s'escriuen
en
un cel invisible.
No
em diguis adéu,
estigues,
si
vols silent,
aquí
a la vora.
http://ambullsdesargantana2.blogspot.com.es/2014/05/fins-aviat.html
No em diguis adeu...
ResponEliminaAbracem sota al sol naixent i dels colors del bosc sagrat.
Gràcies per pasar pel nostre blog.
Una Abracada.