16 de setembre 2016

Com un mirall màgic



Aquí (II)

Com un mirall màgic,
tu em parles
i respondré
fent dels mots
un pom de versos,
un so silent
que només
tindrà la teva veu
i una mirada
que serà la
dels teus ulls.
No sóc absent,
perquè no sóc,
només
unes lletres a l'aire,
mudes,
sense so,
translúcid,
sense més esme
que el teu alè.
Mon pensament
és el reflex del teu
i mentre penses en mi
sóc viu i escric,
quan descanses de mi,
desaparec
i em torno eteri fins
que tornes a mi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Agraïts pel teu comentari.