-no em diguis adéu-
aquí…
aquí a la vora sóc
silent
absorta
llegint els teus versos
que fan dels poemes
els camins
on l’ànima vola de goig
sóc aquí
tant a la vora
que es pot confondre
la meva absència
amb la teva presència
no et dic adéu
mai podria acomiadar-me
de la veu
que dóna aleteig
als meus pensaments...
ni allunyar-me
de qui escriu el dir
d’uns meus i teus sentiments...
estic silent... sí
perquè tu ets la meva veu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...