Puc sentir la vida
-com tu- mentre passa,
mentre marca el cos
envellint la pell i el cor,
fent feble tot allò
que abans era fort,
mentre s'escapa lentament
batec a batec
la poca força
que li resta al meu alè.
http://elpesdelaparaula.blogspot.com.es/2014/06/i-jo-deixar-que-cada-mot.html
sentir el desig de ser-ho tot
i ser només un instant petit
arreplagar-ho tot
i recollir-ne només els records
llaurar amb sentit els camps
per recollir l’esdeveniment dels fruïts
¡sentir la vida!
arreplegar i deixar anar
viure i deixar morir
saciar-se per quedar-se buit
i cada matí
somriure al dia que neix
i saber dir adéu
al que se’n va
... sentir la vida..
el tatuatge inacabat
d’un batec
Ho dius molt bé, això de sentir la vida. "arreplegar i deixar anar", és el que cal, encara que sigui dur.
ResponEliminaSentir la Vida en l'elixir de les plumes blanques.
ResponEliminaGràcies.