Com un rodamón solitari

sentir la vida (II)

Un rodamón solitari

que ven els seus records

estirats al terra damunt

d'un drap

que un cop

et ve embolcallar

el coll i el cor,

caminaré buscant l'oblit

i llaurar de nou el cor,

per remoure els sentiments

i deixar a l'aire

les penúries del passat.

Com un rodamón

desfaré camins

i pensaments,

deixaré enrere la pols

i els sentiments.

Cantaré balades tristes,

pensaré amb tangos

que vaig deixar de ballar,

cançons totes elles

que em vas ensenyar a estimar.

Caminaré com un rodamón,

fins que a la fi em torni  pols,

com la pols del camí,

si pot ser,

camí de la platja on oblidant-te,

se que et vaig voler estimar.