D’enyor el temps se’n nodreix,
de soledat el silenci
i de temor la nit.
Dis-me amiga
on és l’absent i el cercaré.
http://elpesdelaparaula.blogspot.com.es/2014/06/denyor-el-temps-sen-nodreix.html
el batec
és fa present quan som lluny
del matí
quan les passes
deixen les seves petjades
enrere
mirades al front
al damunt de les enyorades
el bes d’ahir
que ara colpeja els llavis
el frec d’un dia
sense lloc al calendari
és el rostre
el perfil de Janus
el que viu en mi
... i m’acompanya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...