Fotografia: Lourdes Leon
i d’ànimes manllevades
de soledats que acompanyen
els instants d’un record
sé de l’oblit del temps
dels ahirs perduts
i de camins extraviats
sé... que cada matí
reneix l’instant
d’un passat que sempre
és avui
sé que cada ombra
s’aixeca silenciosament
cercant aturar aquest vagar
i sé també
que no hi ha temps
ni record
que pugui esborrar
el que jo sento per tu
http://elpesdelaparaula.blogspot.com.es/2012/05/senyora.html
*
Precioso poema lleno de lirismo,me ha gustado mucho la forma en que vas cautivando con cada verso.
ResponEliminaUn abrazo y mil gracias por tu comentario en mi blog.