SE (II)
Camins,
camins extraviats,
perdut amb el sac
ple de cors robats,
vestit amb soledats
de tots colors,
deixant els records
pintats en ahirs perduts,
anant cap un futur
que no vol nàixer,
si no hi ets tu.
Envia’m un àngel
que sigui com tu.
Que em parli amb mots
que junts vam fer-ne gargots
en papers vells i bruts.
Paraules que trenquin
silencis de por,
poc abans de fer-nos petons,
i més tard tornar a ser
ombres que el temps
ens fa vagar.
Difuminant les ànimes
que ens van manllevar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...