L’ahir té flaire de boira

L'AHIR TÉ SEMPRE UN NOM (II)
L’ahir té flaire de boira,
i espurnes de nit.
l’ahir és una matinada de rosada
on cada gota duu el teu nom,
la teva imatge,
el teu tacte,
el teu record,
la teva escalfor,
la teva veu,
tot allò que m’evoca el temps
que vam passar junts.
L’ahir és cada un dels batecs
que em mantenen viu
per poder veure
més rosades matineres.
L’ahir és cada vers
que et descriu,
és cada mot
que porta parts de tu,
cada cançó
que em retorna
un temps llunyà.
L’ahir és el peu
que em fa caminar endavant
fins allargar el passat
i escurçar el futur.
L’ahir són les pluges eixutes
i la mar que retorna eternament,
el sol que fa marxar la lluna...
L’ahir té flaire de boira,
i espurnes de nit.