AMAGADES

amagades sota un mur de pedres
cosides a bocins de terra
o tant sols deixades pel camí

amagar vols les paraules
... i un lleuger ressò s’estén

temoroses pugen
escalen el pas
sense saber que els espera
un desert d’oblit

traïció de la pobresa
de la senzillesa dels mots
d’aquell suau ventijol
que tant tendrament palpità a dins

deixa que segueixin a prop
recorda aquells batecs fidels
que des de sempre
vestiren la nuesa de tot sentir

http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2010/11/he-amagat-sota-un-mur-de-pedra.html