IMMIGRANTS

AMAGADES (III)

volen com immigrants
a terres
desconegudes
estranyes
lluny d’aquells cors
que els fecundaren

qui sap si allí s’ompliran
de nostàlgies i d’enyors
de fred i d’indigència

... prenen el vol
i els núvols
deixen caure una suau pluja
alleugerint el seu viatge
... és el darrer dol
que els acompanya

sé però... que malgrat els adéus
resta una empremta
una flaire
un alè...
en qualsevol racó
en qualsevol instant
en el més petit gest
el seu rastre s’entrellaça
en l’ahir dels nostres dies