27 d’abril 2009

Com una au fènix constant


SÍ, MORIM A CADA INSTANT (II)

Com una au fènix constant
anem morint i renaixent,
i de les cendres de l’ahir
en sorgeix un avui
ple de vida que de nou morirà
per ser un futur esplendorós.
I tot això, amiga a la teva vora,
aprenen a cada moment
els màgics encanteris
dels mots que destries
per rendir-me als poemes
que filen els silencis
de la teva ploma
i l’anacarat mirar
que et destria tan belles imatges.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Agraïts pel teu comentari.