19 d’abril 2009

NO SEMPRE

Coneix a cada instant
(EL PES DE LA PARAULA)


No sempre es coneix l'instant,
no sempre se sap que ens espera,
el balanceig del moment
es deixar-se portar,
es deixar-se abraçar per la sorpresa,
es abandonar-se al fet,
a l’essència,
a l’esperit que bufa
acceptant allò que ens pugui donar.

Aprenem a caminar per indrets segurs,
aprenem a donar-nos la mà,
les nostres passes
solen creuar segures l’asfalt.

Quan donem al moment
l’oportunitat de ser balencejat
al sentir que el batega,
deixa el camí,
deixa pautes conegudes,
seguretats que ens cobreixen,
i enfila el propi caminar...
és ara el nostre criteri el que ens guia
no tindrem la seguretat coneguda,
no trobarem on recolzar les nostres debilitats,
la constància enfortirà la nostra feblesa,
la llibertat seran les ales que ens facin volar,
plourà ben de segur,
farà fred també...
però creuant el camí
els nostres ulls veuran altres terres
i l’horitzó s’ampliarà...
un munt de nous colors
poden aparèixer...

Safe Creative #0904193094986

*

1 comentari:

  1. Crec que un dels problemes més grans del ser humà es que realment no se'n adona que no pot controlar tot el que l'envolta.
    Bon poema

    ResponElimina

Agraïts pel teu comentari.