20 d’abril 2009

Pentina la sorra



NO SEMPRE (II)

Pentina la sorra
amb els dits mentre espera,
i en l’espera
el mar li borra els solcs
que ha pentinat.
I juga amb els dits
quan el pensament vola
tant lluny com pot
fins retrobar la memòria
l’instant darrer,
amb el record
de les darreres paraules
i últim petó.
Degoten galtes avall dues llàgrimes
en la recordança de l’escalfor
d’aquell pretèrit bes,
ja no tornarà mai més a escalfar-se
amb aquells tendres llavis
que el van ensenyar
el camí de l’amor.
No sempre es coneix l’instant
en que arriba un passat
que mai més podrà tornar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Agraïts pel teu comentari.