27 de desembre 2013

Vinc de la ciutat dels morts





Vinc de la ciutat dels morts,
on el silenci
és el senyor del temps
i els xiprers els seus vigilants,
on cada porta
és una pedra que tanca
o una creu que ens assenyala.
Baixa el taüt,
amb la fusta nova i brillant,
amb els cos recent estrenat
en la seva funció de mort.
Rere queden
els plors i sanglots sentits,
ja s’ha fos l’ànima
en una tarda
on el sol i la boira
volien tot dos,
guardar testimoni del traspàs.
Queden corcades les llibretes
amb els mots amagats,
entre versos rellegits mil cops,
a cau d’orella,
a ple crit,
o nomes llegits
a salt de mirades tendres.
Vinc de la ciutat dels morts,
allí on encara
la vida no s’ha marcit del tot,
i s’han amagat
els mots dels seus versos
entre les pedres i les creus,
i tanmateix,
cada xiprers
sembla l’esmolada punta
d’una ploma
a punt d’escriure
en un full verge,
color blau cel.
http://poemasdeadelaida.blogspot.com.es/2013/12/la-vida-cuando-pierde-huele-estiercol.html#comment-form

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Agraïts pel teu comentari.