28 de desembre 2013

Ara que el cel


Ara que el cel
ja no és
d’un blau exuberant
i ha començat
a fer-se fosc
com l’estalzí,
és ara,
quan més viu
se’m fa el record
d’aquells petons
deixats a l’atzar,
i per l’atzar deixats
en els millors punts
del meu cos.
Ara que aquells moments
entre tarongers,
magraners
i ametllers
s’han foragitat
rere les fulles caigudes
al ball constants
dels vents de la tardor.
Encara recordo vivament
el tacte esporuguit
de les nostres mans
caminant cap a foscors
ja descobertes,
alhora que deixàvem imprès
el nostre bes
com una cadència continua,
una vella sanefa
apresa en la nit dels temps.
Ara que la soledat del moment,
em porta de nou els records
d’aquells instants,
faré com els ocells a la tardor,
deixaré partir
de nou com un vol,

la impressió d’aquells records.
http://espejosdepapel.blogspot.com.es/2013/03/amor-marchito.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Agraïts pel teu comentari.