I jo no puc fugir del mirall
que em retorna
-QUI SAP SI-
és un mirall
que m’embolcalla
que m’assetja
que em fa esclava
i captiva de la imatge
que no es veu
m’emmiralla
la dolçor de l’ahir
la penombra de l’avui
i la pluja d’un batec
que va humitejant
cada pensament
que a tu m’apropa
no puc fugir del mirall
com no puc fugir
d’aquest instant...
Fugir no sol ser bona idea, es millor enfrontar y decidir.
ResponElimina