Aquell instant fugisser de la memòria,
com un retrat d’un ahir molt llunyà,
com un record en sèpia
que es va desdibuixant
pel pas impertorbable d’un temps
que m’escridassa de ben a prop
la meva mortalitat.
Cerco en el mirall
la meitat del retrat que hi falta,
i que el miratge dels ulls
fa aparèixer intermitentment
com flaixos enlluernadors
que m’humitegen de llàgrimes
les galtes revellides.
Qui sap si en un altre lloc,
presonera dels mateixos records,
mires a hores d’ara un espill qualsevol
i li treus la pols a un ahir indeterminat
que vam compartir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...