04 de novembre 2009

És en el silenci on t’aprenc




ESCOLTANT LA VIDA(II)
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/11/escoltant-la-vida.html

És en el silenci on t’aprenc,
on veig com un estel fugaç
el teu camí en el meu cel.
És en el silenci on t’aprenc,
on es dóna forma aquest amor
que t’ofereixo mancat de temor,
com un infant.
És en el silenci on t’aprenc,
on la geografia del teu cos
és la meva assignatura predilecta
i més difícil d’estudiar.
És en el silenci on t’aprenc,
on m’ensenyes a comptar petons
que es donen
i petons que són donats,
a descartar els que s’esperen
i mai arribaran.
És en el silenci on t’aprenc,
on llegeixo els mots
que els teus ulls em dicten
i em fan copiar eternament:
t’estimo, t’estimo, t’estimo,
i on a cada dia acabat,
em corregeixes afegint
en abraçades de mil colors:
molt, molt, molt...
És en el silenci on t’aprenc,
en un magisteri interminable
delitós de nous coneixements.
Safe Creative #0911044823176

1 comentari:

  1. És en el silenci on t’aprenc,
    on m’ensenyes a comptar petons
    que es donen
    i petons que són donats,
    a descartar els que s’esperen
    i mai arribaran.

    Es tan bonic que m'agradaria fos meu....

    És al silenci on s'aprèn veritablement, aprenent a escoltar el silenci, aprenem a estimar, estimar, estimar.

    ResponElimina

Agraïts pel teu comentari.