31 de juliol 2009

VÉ A TROBAR-ME


http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2009/07/degota-la-pluja-el-seu-tresor.html


La pluja del núvols s’uneix
a la dels meus ulls

la pluja degota el seu tresor
la dels meus ulls voldrien no sortir

unes amb les altres es barregen
ningú així les distingeix,
només aquell esqueixar de dins
en sap el per què

gotes que s’escolen cara avall,
plor que es nega a sortir...
i a dins buidor i llàstima,
el no-res i el desert...
a fora... rierols ofegats,
vores de llot...

sí, degota la pluja
un gran tresor...
fa el seu viatge...
ve a trobar-me

Safe Creative #0907314184139

2 comentaris:

  1. La pluja de fóra és bona, alimenta les plantes, els rierols secs d'ara l'estiu.

    Aquella dels ulls no sempre és de bon gust, però és millor que plogui a què l'aigua quedi oprimida, doncs després de la pluja sempre hi ha certa calma, és com si l'aigua que marxa es portés amb ella una part dels problemes, del sentiment amarg, de la càrrega que t'acompanya.

    Petons

    ResponElimina
  2. Les perles de l'ànima, són símbol del tot, no de no res.
    Els diamants en brut, d'un cor sencer, d'una terra ferma i fèrtil.

    Un bes ben gran Maria. Cuida't.

    ResponElimina

Agraïts pel teu comentari.