19 de juliol 2009

ESTIMAR-NOS


Ni tant sols meva
és la teva llibertat
d’estimar
http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2009/06/ni-tant-sols-meva.html


estimar no té llibertat...

neix de sobte un batec
el pensament es desfà en filigranes,
un neguit ens comença a rossegar...
el temps s’esbarria...

no sé si és el cor,
no sé si és l’ànima,
no sé si és una mirada,
tampoc sé si és una paraula
o aquell esglai que tot ho altera...

no tinc llibertat,
no puc mesurar el que sento
no puc aturar la inquietud...
... em sento presonera
d’un bategar que m’encisa...

i després...
ja no hi ha més llibertat
que la d’estimar-nos

Safe Creative #0907114115241

2 comentaris:

  1. "me siento prisionera
    de un latido"

    ¡Qué belleza!

    Un abrazo

    ResponElimina
  2. aquest encadenament de poemes que porteu es ja un experiment en tota regla
    fins el proxim nus de la cadena

    ResponElimina

Agraïts pel teu comentari.