estimar-te
es un doll inesgotable
que no es detura
no s'escull
ni es mesura
vessa més enllà dels nostres desitjos
de vegades decau en l’obscuritat
per ressorgir entre flamarades
és un batec que ens depassa
un regalim d’alès
i anhels que despunten
entre l’embolcall d’una foscor que oprimeix
estimar en l’absència i en la llunyania
és una penombra...
...
lleugera escletxa que uneix
el dia i la nit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...