27 de setembre 2009

Pinto un instant


El temps s'acaba (II)

Pinto un instant
d’un color
i el següent d’un altre,
mai repetiré
entre l’infinitats
d’instants els colors
del meu arc.
Sembla que la dansa repeteix
els passos
quan la música
repeteix el so,
i el rèbol del ball
giravolta
en un tomballí continu.
Juga la vida
un ball d’hores
que sembla
no acabar-se mai,
mentre gira
per darrer cop
aquell rellotge
de sorra
que la fosca alegre
et recorda
que s’acaba
el teu temps.
Són les darreres petjades
petons deixats a l’aire
del devenir
que cauen flonjos
en un compàs sempitern,
mai caduc.
Safe Creative #0909274596632

2 comentaris:

  1. el temps simplement, ens supera, físicament, perque no en sobrevivim, y mentalment, perque tot i que es un concepte inventat per l'home, no podem entendre'l del tot.
    gran post

    ResponElimina
  2. El temps corre en contra i les hores acaben essent el motiu de la nostra pressa.

    Gran poema.

    Petons!

    ResponElimina

Agraïts pel teu comentari.