No puc ser la llum
(EL PES DE LA PARAULA)
En sorra humida es desfan els castells,
amb sorra humida es fan de nou,
són de sorra els nostres dies
sempre petits o potser sempre iguals,
però sempre en una platja,
en mans de la vida
a mans dels instants.
Talment com la sorra som,
de vegades les ones ens banyen
o el vent se’ns en du cel enllà,
potser serem desert
o potser en el mar caurem de nou.
Les ones ens tornaran
i algú farà castells
i de nou tornarem en braços del vent
que ens farà volar...
i allà lluny, l’horitzó
i de nou la claror,
i un nou instant
i el bes del cel i la terra
i l’escalf del sol
i la llum que es desplega
i la humitat de la sorra...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...