les ombres caminen
amb nosaltres,
altres petjades
precediren les nostres,
també nosaltres
serem ombres
i les nostres petjades
seran esborrades
pels que vindran
quants pensaments
sota el solc dels passos,
quantes mirades
a un demà
que sempre és lluny
de qui mira...
la terra però
segueix ferma
sota els nostres peus
i sosté calladament
el caminar infinit
d’un demà que sempre és
horitzó enllà...
*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/03/el-altres.html
Molt bonic aquest poema...Els altres trepitgen les nostres ombres i nosaltres les seves, el mateix passa amb les petjades!
ResponEliminaBon cap de setmana.
és una mirada generacional del passar... tots compartim una mateixa terra i un horitzó que ens empeny a mirar una mica més enllà...
ResponEliminaBon cap de setmana Roser
La vida segueix, tot i nosaltres.
ResponEliminaAferradetes, Maria.
Així és Sa Lluna i que per molts anys ho sigui, encara que ens cal una mica més d'enteniment a tots plegats, tant avenços i seguim tenint guerres
ResponEliminauna abraçada...