PARLEM EN POESIA?

  Calles i marxes sense dir allò que esperava. Silenci queda només. No deixes les paraules que volia, ni els dits s’allargassen ...

  M’agrada veure’t dansar els llavis quan llances a l’aire el so dels versos. No cal dir-ho. Com s’arquegen i s’ondulen, com s’enl...

  Neix el dia amb el remolí del que vindrà i deixà per després les queixes i alegries. Avança amb son toc que jorn a jorn canv...

  De nou el sol escalfa la blanca pell. Blanca és la teva pell, càlida, fina. Reps els rajos esperant rebre la seva força, i e...

  Silenci en el voral de la consciència, suau desfer del que ja ha passat. Silenci, una esquena que marxa, un lligam que es solt...